Ell, un home comprensiu, afable i d’aspecte impassible, ha donat un cop de puny a la seva estimada. La trompada ha sonat convincent, concloent, digna d’un expert en la matèria, gairebé letal; per això la dona ha estat a l’altura de les circumstàncies tot caient de manera elegant i fent voleiar els tuls vaporosos de la falda, fins a topar de morros amb la freda consistència del parquet. Ella se l’ha mirada amb el seu posat de ÛQuina paciència, Déu meu!, el que s’ha de fer per elles!Ü i ha pogut veure com la dona gemegava des de terra, com plorava a raig i com s’aixecava després amb penes i treballs, tot portant-se la mà a la mandíbula per avaluar la magnitud dels danys soferts. Quan ha alçat el rostre, ha deixat a la vista un trau graciós que li rajava abundantment des de la cella i un altre petit fil de sang a l’altura dels llavis que li concedia un cert toc de vitalitat a la cara. Abans d’incorporar-se del tot, la dona de la veu melodiosa li ha suggerit al seu enamorat que era un veritable fill de puta, un miserable cabró i que algun dia havia de veure els seus collons rostint-se a poc a poc a la llar que crema mansament al fons de l’escena. Ell ha tingut un somriure per la pensada de la nineta dels seus ulls i tant content i satisfet semblava que no s’ha adonat que ella havia agafat l’atiador del foc i que se li acostava lentament amb el somriure restablert i tenyit d’una estranya intensitat carregada de malícia. En el moment que ha tingut l’home rialler just al davant, la dona dolça i sensual ha alçat teatralment el braç amb el qual brandava l’instrument de ferro i a continuació l’ha deixat caure de cop, com si allò fos una cerimònia medieval i ella hagués nomenat aquell home el ser cavaller; però la força del gest tal vegada ha estat un pèl excessiva, perquè s’ha sentit el soroll d’alguna cosa que es trencava i l’home del somriure impertèrrit s’ha endut la mà dreta a l’espatlla esquerra i ha fet una ganyota enigmàtica, que no ha aribat a suggerir un intens dolor. Per descomptat, aquest petit contratemps no ha aconseguit trencar ni de bon tros l’ambient agradable i cordial. Ella ha somrigut complaguda de la situació i tot i seguit ha notat amb sorpresa la mà de l’home, que l’ha agafada per l’esquena i li ha estripat el vestidet de fada bona fins a donar a la seva parella l’oportunitat de lluir les excel·lències de la roba interior: de marca, és clar, i d’un vermell suggeridor. Llavors la dona ha fet durant slguns segons cara de desconcert i ha deixat anar l’atiador per portar-se les mans a les calces i als sostenidors, com per protegir-se d’unes suposades mirades indiscretes, però qualsevol bon observador podria haver notat que la situació no li desagradava del tot. Mentre la dona de cos esvelt i pell colrada intentava cobrir-se amb les mans sense gaire aplicació, l’home ha anat amb dificultat fins a la taula i n’ha agafat amb una mà l’ampolla de bourbon de dotze anys que poc abans havien estat compartint alegrement. Per un moment ha semblat que la set li cremava la gola i que anava a beure a galet, però si l’ha aixecat d’una manera una mica forçada ha estat per poder llançar-la amb prou força sense ressentir-se de l’espatlla, potser fracturada. L’ampolla li ha sortit disparada de la mà, ha rodat com una pilota tot dibuixant alhora un arc perfecte i ha fet impacte amb una precisió d’alta tecnologia; el projectil ha anat a esclafar-se sorollosament contra el cap  de la dona, a qui no devia agradar gaire l’alcohol importar, perquè ha fet cara de fàstic i després ha començat a xisclar. Malgrat els crits esfereïdors, cal dir que el refinament de la roba interior i el vermell ardent de la sang donaven un toc de color i d’uniformitat que embellia molt l’escena; però la dona, pel que sembla, encara no s’ha trobat del tot satisfeta. Mentre la sang, provocativa i abundant, li regalimava braços, pits i cuixes avall, s’ha arrencat amb dificultat un dels vidres que portava encastats a la cara i ha començat a córrer, quasi a cegues, en direcció a l’home moderat amb la beguda. Com que aquest semblava haver tingut prou gresca i buscava ja el camí de la porta de sortida, no ha pogut veure la carrera elegant de la dona i no s’ha adonat fins a l’últim moment de l’afectuosa abraçada. Ella se li ha enganxat a l’esquena, com en un joc infantil, buscant amb una mà el punt precís a l’altura del coll per deixar-hi allotjat l’obsequi del vidre. D’un gest compulsiu, l’home dialogant i d’esperit conciliador s’ha espolsat de sobre l’estimada, que ha volat durant un parell de segons i ha tornat a caure amb la mateixa gràcia d’una estona abans; aquesta vegada, però, ho ha fet contra el cantell de marbre de la llar, davant de la qual havien compartit moltes i moltes estones de pau i de carícies lascives. Tot i que el cap li ha quedat en una postura impossible i que la sang, encara més abundosa, ha començat a cobrir amb voracitat el dibuix de la catifa persa, el cert és que la dona feliç oferia una imatge bella, d’un aspecte sensual, quasi immillorable. A l’home elegant li hauria agradat de debò contemplar la fila que feia en aquells moments el seu amor, però la capacitat de concentració li era reclamada de manera molt urgent per altres assumptes. Quan ha aconseguit arrencar-se el cidre que portava a la jugular, un espectacular raig de sangha començat a brollar i a regar tot allò que encara no s’havia tintat de vermell. La visió intensa i uniforme del color ha semblat que el feia dubtar durant uns pocs segons, potser també sorprès de la pressió que se li escapava pel nou forat del coll; tot seguit ha començat a trontollar i a voltar de manera maldestra per tota la sala, tot entropessant a,mb els mobles, i fent caure cadires entapissades de vellut, gerros antics, col·leccions senceres de llibres, quadres que havien comprat entre tots dos en unes galeries lonndinenques de moda, marcs daurats amb fotos de la parella feliç, plantes d’interior, que s’havien regalar mútuament, objectes que eren testimonis de molts i plaents viatges que havien fet plegats, fins i tot un magnífic ram d roses vermelles i la tarjeta amb un nom de dona equivocat; i així, enmig d’aquella trencadissa tintada amb el color dels amors apassionats, ha anat rodant com per acomiadar-se de l’escenari de la seva felicitat, cada cop amb més dificultats, fins a trobar un racó acollidor al costat de la seva estimada, moment en què s’ha deixat caure amb cert terrabastall, ha fet un llarg sospir i ha aclucat els ullets amb tota dolcesa.