| Robert's profileThis Is My Life!PhotosBlogLists |  Tools  Help |
|
December 17 C.E (més...)Abrics de plomall
Abrics de plomall, setmanes robades, trencades en trossos per mans desgastades,
De buscar un punt fix, en un mar d’obagues, en un solc cobert d'estaques afilades,
Trencat bastants cops, sencer quan ten canses, de viure despert dins d’un món ple de fades,
On totes diran, que totes són santes, on totes descansen sobre blanques ales,
On la gent pateix, somnis que no caben, en un cor trencat per dagues esberlades,
D’un mirall blau cel reflex pur de l’aire, que remou els mars si només ho demana
D’esclaus satisfets, De males criances, de poc elegits que no hi solen romandre
De grans pensadors, que mouen amb mandra, els fils d’un ninot que desitja ser flama,
D’un cor quasi mort, d’un llac sense aigua, d’uns llavis d’amor plens de falsa esperança,
De pau permanent, De freda enyorança, de pupil·les verdes i suaus com la prada...
Abrics de plomall, que es fonen en l’alba, que poden volar sempre a costa de l’ànsia,
Que tu m’has extret, del centre de calma, de cada segment on ma ànima dansa...
SLM 17/12/2005 0:22 Comments (2)
TrackbacksThe trackback URL for this entry is: http://this-is-mylife.spaces.live.com/blog/cns!EA54FB03670C8C4C!862.trak Weblogs that reference this entry
|
|
|
+-+Windows+Live&referrer=){kind=small}
